Una de les coses que s’aprenen a l’educació en el lleure és l’immens valor del joc i de les múltiples aplicacions que se’n poden fer. Moltes de les dinàmiques que penjo aquí són fruit d’aquests anys i de la companyia que he tingut a esplais i ateneus.
Aquesta dinàmica va néixer de la mà d’un gran educador i duu el nom de «La Neurona». Jo l’he transformada en «La Neurona de socials» i consisteix en un mural on escriurem una pregunta curiosa relacionada amb el tema que estiguem tractant. Si us imagineu un mural, posarem exeplars de la pregunta curiosa a l’esquerra del mural (jo vaig fer servir un portafolis de plàstic com a suport), al centre del mural penjarem una caixa que serà on els i les estudiants podran ficar les seves respostes, i a la dreta posarem un portafolis on anunciarem la resposta a la pregunta, així com el nom de les persnes que han encertat la pregunta.
La temporalització que faig servir depen de la temporalització del tema: posarem la neurona al començament de la unitat i donarem la resposta al final de la mateixa. És obvi que el nostre paper en el moment de presentar la neurona és el d’engrescar a tothom a participar-hi. Jo acostumo a prometre un premi per al guanyador o guanyadora i em passo els dies animant a la participació.
Per a què la neurona funcioni hem de tenir en compte algunes coses que, hélas, no són sinònim d’èxit, però ens poden ajudar. En primer lloc, la vocació de la neurona és aprendre, però sobretot engrescar i divertir. Això implica que la pregunta que fem ha de ser atractiva, misteriosa, desafiant. Alhora, cal que la recordem al llarg dels dies fent-la part clara dels temes que estiguem tractant. En segon lloc, la neurona és una activitat voluntària. Potser podem incentivar la participació donant punts extres de cara a la nota final. En tercer lloc, cal deixar clar com es guanya i qui guanya, és a dir, regles es. La meva proposta és la d’organitzar un sorteig al final de la unitat o bé del trimestre amb totes les participants a la neurona.