LA NEURONA DE SOCIALS

neurona
Una de les coses que s’aprenen a l’educació en el lleure és l’immens valor del joc i de les múltiples aplicacions que se’n poden fer. Moltes de les dinàmiques que penjo aquí són fruit d’aquests anys i de la companyia que he tingut a esplais i ateneus.
Aquesta dinàmica va néixer de la mà d’un gran educador i duu el nom de “La Neurona”. Jo l’he transformada en “La Neurona de socials” i consisteix en un mural on escriurem una pregunta curiosa relacionada amb el tema que estiguem tractant. Si us imagineu un mural, posarem exeplars de la pregunta curiosa a l’esquerra del mural (jo vaig fer servir un portafolis de plàstic com a suport), al centre del mural penjarem una caixa que serà on els i les estudiants podran ficar les seves respostes, i a la dreta posarem un portafolis on anunciarem la resposta a la pregunta, així com el nom de les persnes que han encertat la pregunta.
La temporalització que faig servir depen de la temporalització del tema: posarem la neurona al començament de la unitat i donarem la resposta al final de la mateixa. És obvi que el nostre paper en el moment de presentar la neurona és el d’engrescar a tothom a participar-hi. Jo acostumo a prometre un premi per al guanyador o guanyadora i em passo els dies animant a la participació.
Per a què la neurona funcioni hem de tenir en compte algunes coses que, hélas, no són sinònim d’èxit, però ens poden ajudar. En primer lloc, la vocació de la neurona és aprendre, però sobretot engrescar i divertir. Això implica que la pregunta que fem ha de ser atractiva, misteriosa, desafiant. Alhora, cal que la recordem al llarg dels dies fent-la part clara dels temes que estiguem tractant. En segon lloc, la neurona és una activitat voluntària. Potser podem incentivar la participació donant punts extres de cara a la nota final. En tercer lloc, cal deixar clar com es guanya i qui guanya, és a dir, regles es. La meva proposta és la d’organitzar un sorteig al final de la unitat  o bé del trimestre amb totes les participants a la neurona.
Aquí us deixo uns exemples: neurona_EXEMPLE 1 neurona_EXEMPLE 4
Anuncios

UN TALLER D’ÈTICA: DRETS LABORALS

QUENOETPRENGUINELPEL

Trobem que el treball sobre drets i deures és una part fonamental de l’ètica. Aquí us deixo explicada una feina que vam fer a la Fundació Ateneu Sant Roc que podeu reproduir per a qualsevol classe de 3r de l’ESO en el marc d’Educació per a la Ciutadania.

El taller va dur el nom “Que no et prenguin el pèl” i va consistir en un treball conjunt amb els joves sobre els seus drets laborals. Si voleu descarregar el resultat final per agafar idees, aquí el teniu: QUENOETPRENGUINELPEL!

JUGAR I JUGAR, L’EDAT MITJANA A L’ESO

 

rei jordi
L’assassinat del rei Jordi ha estat una terrible pèrdua per a tothom, tot i que va morir a finals del segle XIII. De què estic parlant? Doncs d’un petit joc de rol per parlar de l’estructura social de l’Edat Mitjana amb els grups de 2n de l’ESO.

La dinàmica tracta sobre l’assassinat d’un rei medieval a la Baixa Edat Mitjana, el rei Jordi. Òbviament, l’assassinat no pot restar sense culpable i càstig i és precisament aquest l’objectiu de la dinàmica: saber qui ha matat al rei Jordi. Hi ha quatre grups de culpables, tots amb raons sòlides per a matar el rei: la noblesa, la naixent burgesia, els conversos i els serfs. Els nobles volen un canvi de dinastia, la burgesia està farta d’impostos, els conversos volen deixar de ser observats i marginats i els serfs somnien amb la seva llibertat. L’església organitza un judici…qui deu haver estat?

Si us ve de gust provar la dinàmica, aquí la teniu (en castellà, però) per a 4 grups socials -noblesa, burgesia, serfs i clergat- (EL ASESINATO DEL REY JORGE (4 grups socials)) i aquesta per a 5 grups socials -noblesa, burgesia, serfs, clergat i conversos (EL ASESINATO DEL REY JORGE (5 grups socials)).

S’agraeixen comentaris!

**********************

El asesinato del rey Jorge ha constituido una terrible pérdidapara todos, aunque haya muerto… a finales del siglo XIII! ¿De qué estamos hablando? Pues de un pequeño juego de rol para hablar de la estructura social de la Edad Media con los grupos de 2º de ESO.

La dinámica gira en torno al asesinato de un rey  medieval en la Baja Edad Media, el rey Jorge. Obviamente, el asesinato no puede quedar impune y sin castigo y es precisamente éste el objetivo de la dinámica: saber quién ha matado al rey Jorge. Tenemos 4 grupos de culpables, todos con razones sólidos para matar al rey: la nobleza, la naciente burguesía, los conversos y los siervos. Los nobles quieren un cambio de dinastía, la burguesía está harta de impuestos, los conversos quieren dejar de ser observados y marginados y los siervos sueñan con su libertad. La iglesia organiza un juicio…¿quién lo ha matado?

Si os apetece probar la dinámica, aquí la tenéis. Una versión para 4 grupos sociales -nobleza, burguesía, siervos y clero – (EL ASESINATO DEL REY JORGE (4 grups socials)) y otra para 5 grupos sociales – nobleza, burguesía, siervos, clero y conversos  (EL ASESINATO DEL REY JORGE (5 grups socials)).

¡Se agradecen comentarios!