TALLER D’HISTÒRIA: SALDA ELS MEUS DEUTES, ESTIMADA MELINÉE

manouchian
«Querida Melinée, mi pequeña huérfana (…) tengo 2.000 francos en la maleta de la calle Plaisance. Salda mis deudas»
Estas palabras son de Missak Manouchian, luchador en las filas del Movimiento Obrero Inmigrante, uno de los brazos del Partido Comunista y militante en la Resistencia francesa durante el nazismo. Las escribió poco antes de su ejecución. Yo leí su carta después de ver la película sobre su vida «L’armée du crime» y ya no pude olvidar la integridad y sensibilidad de un hombre que escribe esas palabras: «salda mis deudas», mi querida Melinée.
Traigo este testimonio a colación de un trabajo que hice en 4º de ESO sobre el fascismo y el nazismo. Decidí, junto a mi compañero, incluir en el temario un aspecto que me ha perseguido toda mi vida: la necesidad, el deber, la libertad de resistir. Ofrecerles el ejemplo (en el sentido de Agamben) de los que dijeron no, de los righteous, de los justos. Así, completamos la unidad con estas historias de vida, de gente corriente que un día se tornó extraordinaria.
La organización consistió en repartir a diferentes grupos diferentes historias de vida de resistencia, encontradas en los cajones del Yad Vashem y en otros lugares. Cada grupo disponía de historias de personas muy diferentes entre sí que habían actuado contra el nazismo por muy diferentes motivos (motivos ideológicos, religiosos, morales o puro sentido común) y de muy diferentes maneras (resistencia armada, resistencia pacífica, trabajo clandestino, etc). Una vez leído, debían exponer un resumen de esas vidas y destacar una frase de cartas que estas personas habían escrito o cartas que les habían escrito.
Creo que  este ejercicio es fundamental cuando hablamos del fascismo y de la historia: hacer saber que siempre ha habido personas con capacidad de resistir, con un fuego interno que les llevó a decir «no».  Aquí tenéis las cartas de Manouk Manouchian (una resistencia basada en la dimensión ideológica), Andrée Gueule (una resistencia basada en el sentido de justicia), André Trocmé (una resistencia basada en la creencia religiosa y la carta que escribieron un grupo de personas judías protegidas por Schindler para protegerle a él en el proceso de la liberación. Creo que estas cartas pueden ser un buen soporte del relato de las vidas de estas personas: cartas de resistencia.

LA NEURONA DE SOCIALS

neurona
Una de les coses que s’aprenen a l’educació en el lleure és l’immens valor del joc i de les múltiples aplicacions que se’n poden fer. Moltes de les dinàmiques que penjo aquí són fruit d’aquests anys i de la companyia que he tingut a esplais i ateneus.
Aquesta dinàmica va néixer de la mà d’un gran educador i duu el nom de «La Neurona». Jo l’he transformada en «La Neurona de socials» i consisteix en un mural on escriurem una pregunta curiosa relacionada amb el tema que estiguem tractant. Si us imagineu un mural, posarem exeplars de la pregunta curiosa a l’esquerra del mural (jo vaig fer servir un portafolis de plàstic com a suport), al centre del mural penjarem una caixa que serà on els i les estudiants podran ficar les seves respostes, i a la dreta posarem un portafolis on anunciarem la resposta a la pregunta, així com el nom de les persnes que han encertat la pregunta.
La temporalització que faig servir depen de la temporalització del tema: posarem la neurona al començament de la unitat i donarem la resposta al final de la mateixa. És obvi que el nostre paper en el moment de presentar la neurona és el d’engrescar a tothom a participar-hi. Jo acostumo a prometre un premi per al guanyador o guanyadora i em passo els dies animant a la participació.
Per a què la neurona funcioni hem de tenir en compte algunes coses que, hélas, no són sinònim d’èxit, però ens poden ajudar. En primer lloc, la vocació de la neurona és aprendre, però sobretot engrescar i divertir. Això implica que la pregunta que fem ha de ser atractiva, misteriosa, desafiant. Alhora, cal que la recordem al llarg dels dies fent-la part clara dels temes que estiguem tractant. En segon lloc, la neurona és una activitat voluntària. Potser podem incentivar la participació donant punts extres de cara a la nota final. En tercer lloc, cal deixar clar com es guanya i qui guanya, és a dir, regles es. La meva proposta és la d’organitzar un sorteig al final de la unitat  o bé del trimestre amb totes les participants a la neurona.
Aquí us deixo uns exemples: neurona_EXEMPLE 1 neurona_EXEMPLE 4

UN TALLER D’ÈTICA: DRETS LABORALS

QUENOETPRENGUINELPEL

Trobem que el treball sobre drets i deures és una part fonamental de l’ètica. Aquí us deixo explicada una feina que vam fer a la Fundació Ateneu Sant Roc que podeu reproduir per a qualsevol classe de 3r de l’ESO en el marc d’Educació per a la Ciutadania.

El taller va dur el nom «Que no et prenguin el pèl» i va consistir en un treball conjunt amb els joves sobre els seus drets laborals. Si voleu descarregar el resultat final per agafar idees, aquí el teniu: QUENOETPRENGUINELPEL!

JUGAR I JUGAR, L’EDAT MITJANA A L’ESO

 

rei jordi
L’assassinat del rei Jordi ha estat una terrible pèrdua per a tothom, tot i que va morir a finals del segle XIII. De què estic parlant? Doncs d’un petit joc de rol per parlar de l’estructura social de l’Edat Mitjana amb els grups de 2n de l’ESO.

La dinàmica tracta sobre l’assassinat d’un rei medieval a la Baixa Edat Mitjana, el rei Jordi. Òbviament, l’assassinat no pot restar sense culpable i càstig i és precisament aquest l’objectiu de la dinàmica: saber qui ha matat al rei Jordi. Hi ha quatre grups de culpables, tots amb raons sòlides per a matar el rei: la noblesa, la naixent burgesia, els conversos i els serfs. Els nobles volen un canvi de dinastia, la burgesia està farta d’impostos, els conversos volen deixar de ser observats i marginats i els serfs somnien amb la seva llibertat. L’església organitza un judici…qui deu haver estat?

Si us ve de gust provar la dinàmica, aquí la teniu (en castellà, però) per a 4 grups socials -noblesa, burgesia, serfs i clergat- (EL ASESINATO DEL REY JORGE (4 grups socials)) i aquesta per a 5 grups socials -noblesa, burgesia, serfs, clergat i conversos (EL ASESINATO DEL REY JORGE (5 grups socials)).

S’agraeixen comentaris!

**********************

El asesinato del rey Jorge ha constituido una terrible pérdidapara todos, aunque haya muerto… a finales del siglo XIII! ¿De qué estamos hablando? Pues de un pequeño juego de rol para hablar de la estructura social de la Edad Media con los grupos de 2º de ESO.

La dinámica gira en torno al asesinato de un rey  medieval en la Baja Edad Media, el rey Jorge. Obviamente, el asesinato no puede quedar impune y sin castigo y es precisamente éste el objetivo de la dinámica: saber quién ha matado al rey Jorge. Tenemos 4 grupos de culpables, todos con razones sólidos para matar al rey: la nobleza, la naciente burguesía, los conversos y los siervos. Los nobles quieren un cambio de dinastía, la burguesía está harta de impuestos, los conversos quieren dejar de ser observados y marginados y los siervos sueñan con su libertad. La iglesia organiza un juicio…¿quién lo ha matado?

Si os apetece probar la dinámica, aquí la tenéis. Una versión para 4 grupos sociales -nobleza, burguesía, siervos y clero – (EL ASESINATO DEL REY JORGE (4 grups socials)) y otra para 5 grupos sociales – nobleza, burguesía, siervos, clero y conversos  (EL ASESINATO DEL REY JORGE (5 grups socials)).

¡Se agradecen comentarios!