A VUELTAS CON EL ARTE: EL USO DEL HOLOGRAMA CON FINALIDAD DIDÁCTICA

 

img_0629.jpg

El tercer trimestre de este curso de 3º ESO lo hemos dedicado a la Edad Moderna a partir del proyecto “De llums i ombres“, una gamificación que gira en torno al arte como eje vertebrador. La historia es muy sencilla (y mejorable): el famoso ladrón de arte Erik el Belga ha cometido el mayor robo de obras de arte de la historia.

cataleg obres erik el belga

El ladrón reta entonces a la policía a recuperar sus obras, siguiendo una serie de pruebas. La policía, descolocada, reproduce las obras preñadas de luz del Renacimiento para encontrar pistas en ellas…con pocos resultados. Un día, los diferentes equipos de investigación reciben un mensaje del ladrón con la localización de las obras, concretamente éste:

qr code para holograma

¡Sorpresa! Las obras sólo pueden ser reproducidas en forma de holograma que ellos mismos tienen que reproducir. Nuestros museos, por tanto, jamás serán los mismos, ya que la verdadera intención del ladrón ha sido acercar el arte a todo el mundo…con formas por supuesto poco ortodoxas que nos invitan a reflexionar.

Esta propuesta de narrativa nos ha guiado para poder utilizar el holograma como recurso didáctico. La idea de utilizar esta herramienta me sobrevino gracias a las múltiples propuestas disfrutadas en el encuentro Aumenta.me (Girona, 2018) y gracias a la lectura e inspiración didáctica de John Berger.

john berger ways of seeing

El objetivo ha sido precisamente que nuestro alumnado MIRARA Y GOZARA EL ARTE, como esos niños sentados al lado de Berger mirando a Caravaggio…pero con las herramientas de las que ahora disponemos.

Nos pareció que la elaboración de hologramas de las obras barrocas por parte del alumnado les permitiría mirar con atención la obra de arte y les ayudaría a entenderla en su contexto artístico -el Barroco-, pues precisamente éste viene determinado por el contraste entre la luz (la emanada por el propio holograma) y la sombra (la necesaria oscuridad para poder proyectar el holograma).

Además, nos pareció que para MIRAR hay que experimentar y complejizamos la elaboración del holograma, pidiéndoles que su holograma tuviera movimiento (vuelta de la figura en 3D en el caso de las esculturas; y movimiento de giro o de acercamiento en el caso de las obras pictóricas).

Aquí, ejemplos:

Y aquí:

Finalmente, añadimos un reto suplementario conectado con el Aprendizaje Servicio, pues con el conjunto de obras renacentistas (elaboradas también por el alumnado y colgadas en la parte luminosa del pasillo) y de obras barrocas (los hologramas situados en un espacio de oscuridad, delimitado por cortinas, al que añadimos la emisión de humo y la instalación de un foco de luz azul/roja) formarían parte de un museo popular para los más pequeños del cole.

Aquí está el resultado, una experiencia preciosa:

 

Créditos del proyecto:

Este proyecto ha sido elaborado por el alumnado de 3ESO de la escuela Mare de Déu de l’Assumpció y por las profesoras Cristina Cucala (Educación Visual y Plástica) y María Sabiote (Ciencias Sociales). Si alguien quiere que le enviemos material, encantadas 🙂

Obras elaboradas:

Obras de arte renacentistas: “El nacimiento de Venus” (Sandro Botticelli), “La primavera” (Sandro Botticelli), “David” (Miguel Ángel), “Flora” (Tiziano), “La dama del armiño” (Leonardo Da Vinci), “Retrato de perfil de mujer joven” (Sandro Botticelli), “La Gioconda” (Leonardo Da Vinci), “La Virgen de las Rocas” (Leonardo da Vinci), “La Fornarina” (Raffael), “La flagelación de Cristo” (Piero della Francesca), “La Anunciación” (Fra Angelico), “Virgen y niño” (Giotto), “La escuela de Atenas” (Raffael), “Los desposorios de la Virgen” (Raffael), “Duques de Urbino” (Raffael), “Las tentaciones de San Antonio Abad” (El Bosco) y “El censo de Belén” (Brueghel).

Obras de arte barroco (hologramas):

“In octu oculi” (Juan Valdés), “Retrato de una joven dama con rosario” (Rubens), “Inmaculada” (Alonso Cano), “Lección de anatomía” (Rembrandt), “Mujeres en la ventana” (Murillo), “La dama de la perla” (Vermer de Delft), “Muchacho encendiendo una candela” (Greco), “David” (Bernini), “La Medusa” (Bernini), “Éxtasis de Santa Teresa” (Bernini), “La Medusa” (Caravaggio), “Judith i Holofernes” (Artemisia Gentilleschi), “Papa Inocencio X” (Velázquez), “El rapto de Proserpina” (Bernini), “Monje” (Zurbarán), “Muchacho mordido por una lagartija” (Caravaggio), “Vieja friendo huevos” (Velázquez),
“El caballero de la mano en el pecho” (Greco), “Agnus Dei” (Zurbarán), “Las meninas” (Velázquez),”Inmaculada” (Murillo), “Muchacho espulgándose” (Murillo).

 

APLICACIÓ DE TÈCNIQUES TEATRALS A L’AULA (II): SPEAKER’S CORNER PER AL MOVIMENT OBRER, SXIX

SPEAKER'SCORNER (i).jpg

[CAT] Comparteixo un recurs molt senzill, però que ens ha funcionat prou bé i que continua el treball lent d’aplicació de les tècniques teatrals a l’aula. Ens enfrontàvem al tema del Moviment Obrer, les seves principals tendències ideològiques i la seva organització en el marc dels primers sindicats, partits i la I Internacional (4rt ESO).

Després d’una sessió on vam introduir les principals idees del comunisme i de l’anarquisme (juntament amb treball flipped basat en un viatge al Londres de la revolució industrial), hem plantejat fer un Speaker’s Corner fora de l’escola. Així, hem sortit al carrer i dos grups (uns representant el moviment revolucionari comunista i uns altres, representant el grup revolucionari anarquista) han volgut aconseguir que els i les treballadores que sortien de la fàbrica s’afiliessin o s’unissin al seu grup. Per tant, cada grup ha organitzat un míting defensant les seves idees i el grup de treballadors/es ha decidit després de sentir els uns i els altres cap a quina idelogia s’inclinaven…abans de que tornessin els patrons de la fàbrica! Aquí deixo el recurs amb el document elaborat per a cada grup (comunistes, anarquistes i treballador/es).

Un cop a classe, hem discutit sobre tot el què havia passat. Comentaris:

  • Però, Maria, en realitat tots volien el mateix, no?
  • A mi em sembla que només es diferencien per la manera de fer, perquè volen tots defensar la classe obrera.
  • Què emocionant el míting!
  • I mai es van posar d’acord? Ara veig això de la I Internacional

Sens dubte, continuarem amb el treball teatral i vivencial…Pròximament, rol en viu i revolució russa.

****

[CAST] Comparto un recurso muy sencillo que continúa con el lento trabajo de aplicación de las técnicas teatrales en el aula. Desde 4ESO nos enfrentábamos al tema del movimiento obrero, las principals tendencias ideológicas y su organización en el marco de los primeros sindicatos, partidos obreros y la I Internacional.

Después de una sesión donde explicamos las principales ideas del comunismo y del anarquismo (junto con un trabajo flipped basado en un viaje al Londres de la revolución industrial), hemos planteado un Speaker’s Corner fuera de la escuela. Así, hemos salido a la calle y dos grups (unos, representantes del movimiento revolucionario comunista y otros, representantes del grupo revolucionario anarquista) han querido conseguir que las y los trabajadores que salían de la fábricas se afiliaran o unieran a su grupo. Cada grupo ha organizado, por tanto, un míting defendiendo sus ideas y el grupo de trabajadores ha decidido la ideología o grupo al que se unían, después de escuchar a todos (a modo de los mítins callejeros del siglo XIX). Y rápido! Antes de que volviera el patrón de la fábrica! Aquí dejo el recurso con el documento elaborado para cada grupo (comunistas, anarquistas y trabajadores/as).

Cuando hemos llegado a clase, hemos discutido sobre todo lo que había sucedido. Comentarios:

  • Pero, María, en realidad parece que todos querían lo mismo, ¿no?
  • A mi me parece que sólo se diferencia por la manera porque, vamos, todos quieren defender a los obreros.
  • Qué emocionante!
  • Y ¿nunca se pusieron de acuerdo? Ahora entiendo el lío de la I Internacional esa.

Sin duda, seguiremos con el trabajo teatral y vivencial. Próximamente, rol en vivo y revolución rusa.

 

ROL EN VIU A L’AULA: L’EXPERIÈNCIA VIVENCIAL (I SOBREVIURE CREATIVAMENT AL CAOS)

El pase de diapositivas requiere JavaScript.

El teatre a l’aula és una eina amb una potencialitat que intueixo immensa i que practico des de la humiltat. En els (frenètics) darrers temps, he tingut la sort de trobar molta gent (gràcies, Albert!, gràcies Xavi!) que m’ha ajudat a donar-li forma a l’aula amb més estructura i amb més resultats. Una de les eines en les que estic treballant és el rol en viu, que pot fer servir tècniques teatrals. Aquest és el segon any que l’aplico a 4rtESO a l’assignatura de Ciències Socials. Concretament, l’apliquem a la Revolució Francesa…i m’he trobat per segon any amb sorpreses que em serviran d’energia per a molt de temps.

La preparació del joc de rol en viu requereix temps i planificació, però només cal mirar els molts models que bona gent com Stronghold té disponibles (o molt millor, anar a jugar amb ells que no paren!) per fer-se una idea. Deixo aquí la meva proposta, per si us fa servei. Veureu Personatges Jugadors i Personatges No Jugadors. Els primers són de dos tipus: personatges reals i concrets (com ara Robespierre, Danton, Olympe de Gouges) i personatges “grup” (burgesos comerciants, sans culottes, etc). A l’arxiu adjunt, podreu trobar la fitxa de cada personatge, que ha de ser completada pels alumnes. També tenim Personatges No Jugadors (per a nanos als que no li ve de gust tenir un paper protagonista, per exemple). Aquests PNJ tenen la missió encomanada de “retransmetre” tot el que està passant a la Revolució i per ajudar al màster. Aquest paper no és menor!

Respecte al plantejament temporal, aquest joc de rol s’ha fet en 4 sessions: una primera sessió d’explicació de les causes i l’esclat de la Revolució per part de la profe, 1 sessió per a que l’alumnat prepari el seu personatge (amb treball personal a casa), 2 sessions per a jugar (nosaltres hem jugat en 2 moments: durant l’Assemblea Nacional Constituent i durant la creació del Comitè de Salvació Pública) i 1 sessió de recopilació d’allò viscut i consolidació de tot allò après.

La dinàmica és potser la part més important per mi, atès que el grup no havia fet mai rol en viu. Així, el màster (A.K.A servidora) té un paper fonamental intuint les diferents pulsions dels jugadors i tenint preparats diferents missatges per a què els esdeveniments passin i el joc no decaigui. Alhora, també recomano, des de la meva humil experiència, adjudicar els personatges d’acord amb les característiques de les nanes i nanos.

No m’estendré més sobre això perquè la gent esmentada anteriorment ho sap fer molt millor que jo i podeu jugar amb ells 🙂 Respecte als resultats acadèmics, he trobat una millora considerable en la consolidació dels coneixements, però el que més m’ha satisfet com a docent és l’impacte del joc en els nanos i en la seva comprensió dels fets històrics, de la seva trascendència i dels moments crítics o punts d’inflexió. Posaré dos exemples que guardaré molt de temps, dels molts que en tinc de l’experiència. El primer, l’any passat: el nano que feia de Robespierre es va ficar molt en el paper. El primer dia havia lluitat al costat del seu amic Danton, però el segon dia, el seu paper deia que cada cop es trobava més allunyat d’ell, que en desconfiava, que volia acabar amb ell…El nano em va dir al començament del joc: “però com pot ser això?”. No va trobar resposta. Vam començar a jugar i la tensió augmentava. Finalment, va decidir aplicar la pena de mort també a Danton. Al final del joc, va venir i em va dir: “senyu, no me lo creo, lo he matado. Por el poder, por el poder” i va marxar. Després vam parlar en el marc de l’aula de tot això. Enguany, una noia molt tímida que feia de burgesa comerciant es va aixecar escandalitzada: “però, senyu, és una Revolució plena de sang!”. I d’aquí, vam fer un debat sobre els fins i els mitjans.

El subtítol d’aquest post és “sobreviure creativament al caos”. No us enganyaré. Hem estat sempre al límit del caos…i no. És a dir, en el moment en que els sans-culotte cridaven com bojos, els reis fugien pels passadissos de l’escola, una intervenció inesperada feia tornar a la història. Cal deixar-se portar.

Aquests dos dies són dels pocs que rescato a final de curs i em dic a mi mateixa: sí, això mateix era el que volia. Ni més ni menys.

PD: Aquí, un petit vídeo.

TOT ÉS POSSIBLE: LA CAPELLA SIXTINA

En el marc de la Gamificació de Socials “Aprenents de Miquel Àngel” i després de molta generositat, amor i esforç, hem aconseguit acabar la Capella Sixtina. De moment, no puc escriure sobre l’experiència perquè encara l’he de reposar…i perquè estic profundament emocionada. Ser mestra és la millor professió del món. Aquí la teniu:

 

******

En el marco de la gamificación de Sociales “Aprendices de Miguel Ángel” y después de mucha generosidad, amor y esfuerzo por parte de todas y todos, hemos conseguido acabar la Capilla Sixtina. De momento, no puedo escribir sobre la experiencia porque la tengo que reposar todavía…y porque estoy emocionada profundamente. Ser maestra, la mejor profesión del mundo.

Arriba la tenéis.

 

PAS A PAS AMB EL #VISUAL THINKING

[CAT] [CAST, más abajo]

IMG_20160218_123213

Aquí, el talent a les Socials de 4rtESO, sobre el Crac del 29

Crec que una de les claus per a la motivació personal a l’aula consisteix en practicar coses que t’agraden. No he descobert pas Amèrica, està clar, però a vegades ens oblidem. Molts cops he optat per material que no m’emocionava, però que considerava “correcte” a la manera segons la qual a mi m’havien ensenyat, o bé, em rondava pel cap  inclinar-me pels exercicis del llibre, atenent a una suposada professionalitat. Sé que les i els profes que em puguin llegir, m’entendran.

Fa poc, però, em vaig trobar a mi mateixa dibuixant uns apunts sobre un esdeveniment històric i vaig recordar com m’agrada dibuixar. Tot investigant per la xarxa, vaig descobrir que, de fet, profes molt trempats s’ho han pres seriosament i han creat “No me cuentes historias, ¡dibújamelas!“. I m’hi vaig vincular i de passada, em vaig sentir molt millor i més acompanyada. Tant bé que vaig proposar als meus acompanyants a l’aula de jugar amb mi i convertir els resums en dibuixos. Aquest és una part del meravellós resultat del Visual Thinking aplicat a les Ciències Socials.

visual 4rt crack

Una altra resum visual, també de 4rtESO

A les Socials de 3rESO ho vam fer una mica diferent: mentre els altres parlàvem del tema, dos voluntaris el dibuixaven:

IMG_20160217_165125~2

Les Socials, a 3rESO

 

No us perdeu als grans @garbinelarralde i @ramon_besonias, promotors d’aquesta fantàstica iniciativa.

*********

 

[CAST] Creo que una de las claves para la motivación personal en el aula consiste en practicar cosas que te gusten. Vale, no he descubierto América, pero el caso es que se nos olvida a menudo. Recuerdo que muchas veces he optado por material que no me emocionaba, pero que consideraba “correcto” de acuerdo con los estándares con los que yo aprendí, o bien, pensaba que quizás debería hacer más ejercicios del libro que en mi subconsciente profundo todavía veo como más “profesionales”. Todo parece extraño, pero creo que los profes que puedan leer esto, me entenderán.

Sin embargo, hay cosas que una no puede silenciar y hace poco me descubrí a mi misma dibujando unos apuntes sobre un acontecimiento histórico. Recordé entonces lo mucho que me gusta dibujar. Investigué entonces por el espacio docente de twitter y descubrí que, de hecho, unos profes estupendos ya se han tomado el tema muy en serio y han creado “No me cuentes historias, ¡dibújamelas!” ¡Grandiosos! Así que he decidido vincularme y de pasada, me han hecho sentir mucho mejor y más acompañada. Tanto es así que he propuesto a mis acompañantes en el aula jugar conmigo y convertir los resúmenes en dibujos. Aquí os presento una parte del maravilloso resultado del Visual Thinking aplicado a las Ciencias Sociales.

visual 4rt crack

Talentoso 4ºESO hablando del Crac del 29

En las Sociales de  3rESO lo estamos practicando de manera un tanto diferente: mientras las demás hablábamos del tema, dos voluntarios…lo dibujaban con este arte!

IMG_20160217_165125~2

Les Socials, a 3rESO

No os perdáis a los grandes @garbinelarralde y @ramon_besonias , promotores de esta preciosa iniciativa.